Un home Vitalista
Ha estat un fuetada feridor en la freda jornada la notícia de la mort del senyor Ignasi. Molts li dèiem així, autoritat moral i d'afectes que es guanyava de tots, tractament que en ell no era distància, ni tòpic, sinó proximitat, proximitat, pur amor, respecte i consideració per l'altre.
Era pura energia, vitalisme, optimisme i emprenedor, home d'una gran obertura de mires, entreveia projectes i triomfs fets a cop de treball, tenacitat i constància. No es va acovardir davant cap dificultat, ho trobava tot fàcil.
Així va aconseguir crear una cadena d'escoles, centres educatius de qualitat a Espanya i l'estranger, juntament amb la intuïció agudíssima de la seva esposa, la senyora Marisa, cor, ànim i potència, imparable i imparables, que ell temperada i serena amb la seva fina intel ligència i les seves qualitats d'organitzador i estructurador.
Per intel ligent, tenia senyor Ignacio un exquisit humor, que aplanava obstacles i obria portes de bat a bat a l'afecte de tots. Era immensament tendre, adorava la seva dona, fills, filla, néts i nétes, germà i germanes, i ampliava la seva família estricta als seus més propers col.laboradors, presidits per la iaia Emi amb els seus 102 anys.
Va néixer a Betxí (Castelló), va estudiar Dret-va arribar el títol de doctor-a València, va conèixer Marisa i aviat es va deixar vèncer per la vocació educadora de qui seria esposa i dona forta del seu evangeli familiar. Van muntar una senzilla acadèmia a Benicalap i van ser els descobridors del potencial urbanístic i educatiu de l'Eliana, on van muntar l'escola mare, la joia de la corona, Iale, que ja en els seus inicis van convertir en catedral de l'anglès.
Aviat van saltar tots dos. Sempre molt units, a Dublín, a Londres, a Boston, amb els Elians, quan pocs sortien d'Espanya a estudiar anglès, ells van asseure càtedra i van fundar escoles allà, pioners en tantes coses. Tornar i van sembrar a Requena, La Nucia i Castelló. El col.legi d'aquesta última ciutat ha estat sens dubte la seva "opera magna", exemple difícilment superable de centre educatiu.
Tenia senyor Ignacio temps per submergir-se en tot el que li reclamaven a la seva terra: entitats acadèmiques, obres socials i benèfiques, associacions culturals, cíviques, vicentina, falleres, ... Va ser un actiu col.laborador dels Premis Rei En Jaume des de la seva patronatge a la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats. Amb ell, en perfecta unitat i simbiosi, vivia i treballaven tots els membres de la seva família, tan entranyable i estimada per a ell, on va exercir de patriarca, líder i mestre, expert en humanitat i amabilitat.
Avui s'ha anat a unir-se amb Lluís, el seu fill que el va precedir en el camí de l'eterna felicitat fa alguns anys, que malgrat la seva ràpida marxa va saber viure d'acord amb l'esperit dels seus pares, absorbint d'ell la filosofia de l'esforç , de l'obra realitzada amb il.lusió i tenacitat, carregat de sentit comú, sembrant en el seu món i entorn la satisfacció i l'amor per la feina ben feta, humana i humanística.
Don Ignasi, creient, home de fe, va ser un home de molts i variats talents (Mateu 25,15-30), bell regal de Déu, que ell va augmentar i multiplicar, posant-los al servei de la formació, de la cultura, de la educació, de la família, dels seus amic, i de la gent en general. I per no haver-los desaprofitat, sinó posats a fructificar, com gra de blat que germina sota el sòl, ell ha entrat "en el goig del Senyor", on l'ha rebut el seu fill Lluís, el seu ambaixador al cel.
