Un home Vitalista
Ha estat una fuetada feridor en la freda jornada la notícia de la mort de don Ignasi. Molts li dèiem així, autoritat moral i d'afectes que es guanyava de tots, tractament que en ell no era distància, ni tòpic, sinó proximitat, proximitat, pur amor, respecte i consideració per l'altre.
Era pura energia, vitalisme, optimisme i emprenedor, home d'una gran obertura de mires, s'entreveia projectes i triomfs fets a cop de treball, tenacitat i constància. No es va acovardir davant cap dificultat, ho trobava tot fàcil.
Així va aconseguir crear una cadena de col · legis, centres educatius de qualitat a Espanya i l'estranger, juntament amb la intuïció agudíssima de la seva esposa, donya Marisa, cor, ànim i potència, irresistibles i imparables, que ell temperava i asserenava amb la seva fina intel · ligència i les seves qualitats d'organitzador i estructurador.
Per intel · ligent, tenia don Ignacio un exquisit humor, que aplanava obstacles i obria portes de bat a bat a l'afecte de tots. Era immensament tendre, adorava la seva dona, fills, filla, néts i nétes, germà i germanes, i ampliava la seva família estricta als seus més propers col · laboradors, presidits per la iaia Emi amb els seus 102 anys.
Va néixer a Betxí (Castelló), va estudiar Dret-va aconseguir el títol de doctor-a València, va conèixer a Marisa i aviat es va deixar vèncer per la vocació educadora de qui seria esposa i dona forta del seu evangeli familiar. Van muntar una senzilla acadèmia a Benicalap i van ser els descobridors del potencial urbanístic i educatiu de l'Eliana, on van muntar el col · legi mare, la joia de la corona, Iale, que ja en els seus inicis van convertir en catedral de l'anglès.
Aviat van saltar tots dos. Sempre molt units, a Dublín, a Londres, a Boston, amb els Elians, quan pocs sortien d'Espanya a estudiar anglès, ells van asseure càtedra i van fundar col · legis allà, pioners en tantes coses. Van tornar i van sembrar a Requena, La Nucia i Castelló. El col · legi d'aquesta última ciutat ha estat sense cap dubte la seva "opera magna", exemple difícilment superable de centre educatiu.
Tenia Ignacio temps per submergir-se en tot el que li reclamaven a la seva terra: entitats acadèmiques, obres socials i benèfiques, associacions culturals, cíviques, vicentines, falleres, ... Va ser un actiu col · laborador dels Premis Rei En Jaume des de la seva patronatge a la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats. Amb ell, en perfecta unitat i simbiosi, vivia i treballaven tots els membres de la família, tan entranyable i estimada per ell, on va exercir de patriarca, líder i mestre, expert en humanitat i amabilitat.
Avui s'ha anat a unir-se amb Lluís, el seu fill que el va precedir en el camí de l'eterna felicitat fa alguns anys, que malgrat la seva ràpida marxa va saber viure d'acord amb l'esperit dels seus pares, absorbint d'ell la filosofia de l'esforç , de l'obra realitzada amb il · lusió i empenta, carregat de sentit comú, sembrant en el seu món i entorn la satisfacció i l'amor per la feina ben feta, humana i humanísticament.
Don Ignasi, creient, home de fe, va ser un home de molts i variats talents (Mateu 25,15-30), bonic regal de Déu, que ell va acréixer i multiplicar, posant-los al servei de la formació, de la cultura, de la educació, de la família, dels seus amic, i de la gent en general. I per no haver-los desaprofitat, sinó posats a fructificar, com gra de blat que germina sota el sòl, ell ha entrat "en el goig del Senyor", on l'ha rebut el seu fill Lluís, el seu ambaixador al cel.
